1. Quan alguna persona li demana un favor que no té temps o ganes de fer...

Malgrat tot, ho faig, no sé dir que no.
Dono una excusa encara que sigui un xic absurda per no haver de fer el favor.
Dic la veritat, que no en tinc ganes o que no puc fer el que se’m demana.

2. Ve algú a interrompre mentre està treballant o fent alguna cosa que considera important ¿què fa?

L’escolto, però procuro tallar el més aviat possible amb educació.
L’escolto sense mostrar cap pressa perquè marxi.
No vull interrupcions, per la qual cosa procuro que no em vegi i que una altra persona        li digui que estic ocupat/da.

3. Quan forma part d’un grup, li costa prendre decisions?

Depenent de la confiança que tingui amb la gent del grup, em costa més o menys.
Normalment no em costa prendre decisions, sigui on sigui.
Sí, em costa molt prendre decisions quan formo part d’un grup.

4. Si pogués canviar alguna cosa del seu físic que no li agrada...

Canviaria bastants coses per sentir-me molt millor i més a gust amb la gent.
Estaria bé, però no crec que canviés res essencial en la meva vida.
No crec que necessiti canviar res de mi.

5. ¿Ha aconseguit èxits en la seva vida?

Sí, uns quans.
Sí, crec que tot el que faig n’és un.
No.

6. En un grup de persones que discuteixen ¿qui creu que té raó?

Normalment la raó la tinc jo.
No tots, només alguns. Generalment, la majoria dona versions vàlides de la realitat.
Totes les persones aporten punts de vista vàlids.

7. El seu cap protesta o el renya en veu prou alta per un treball que vostè ha realitzat dient que està mal fet...

L’escolto atentament, procurant que la conversa derivi envers una crítica constructiva i poder aprendre així de les meves errades.
El fet de que cridi no té cap mena de justificació. No té cap dret a tractar-me d’aquesta manera, per la qual cosa li faig avinent que no el puc escoltar fins que no baixi  el seu volum de veu.
Em molesta que em renyi i ho passo molt malament.

8. Li preocupa molt la impressió que causa en els altres, si cau bé, o no...

Molt, no suporto que alguna persona em tingui mal considerat.
No sempre, només quan m’interessa especialment la amistat de l’altra persona
El que els altres pensin de mi no tindrà pas cap influència en la meva forma de ser.

9. ¿Pregunta, indaga, esbrina el que la gent prefereix de vostè i el que no?

Sí, si bé això m’origina alguns disgustos.
Sí i gaudeixo coneixent-me a mi mateix mitjançant els altres.
No pregunto res, por si de cas em trobo amb respostes que hagués volgut escoltar.

10. ¿Creu que podria aconseguir qualsevol cosa que es proposes?

Tan sols algunes de les que penso que són possibles.
Em costa aconseguir el que vull, no crec que pugui.
Amb treball, sort i confiança, segur que sí.

11.  ¿Està convençut/da de que el seu treball té valor?

No ho estic, però faig el que puc per tal de que ho tingui.
No, més aviat penso que moltes vegades no en té.
Estic convençut/da de que si que en té.

12. Em considero una persona tímida...

Depèn de l’ambient en que em mogui puc ésser més o menys tímid/a.
No em costa fer amics ni relacionar-me en qualsevol situació.
Crec que sóc una persona especialment tímida.

13. ¿Què sent quan algú que ha conegut fa poc descobreix per primer cop algun defecte  que estava amagant?

Aquesta pregunta pressuposa  que amago els meus defectes, en qualsevol cas la meva resposta és que no m’importa pas i que prefereixo que els conegui quan abans.
Em sento molt malament i des d’aquell moment la meva relació amb aquesta persona ja no és la mateixa.
Em resulta incòmode, però procuro no donar-li més importància de la que té.

14.  ¿S’ha sentit ferit/da alguna vegada pel que li ha dit una altra persona?

Sí, m’he sentit ferit moltes vegades.
No hi ha res que pugui dir que pot ferir-me.
Sí, però tan sols per paraules dites per persones molt volgudes.

15. Si pogués canviar alguna cosa del seu caràcter, ¿què canviaria?

Res.
No ho sé, són moltes coses.
Alguna cosa.

16. Quan ha tingut algun fracàs amorós, ¿de qui ha pensat que era la culpa?

Meva, normalment.
De l’altra, normalment.
Cada fracàs és diferent, a vegades un a vegades l’altra.

17. Si realitza un gran treball, ¿no l’és tant si ningú ho reconeix

Efectivament, si ningú reconeix el valor del meu treball no paga tant la pena.
El valor de qualsevol treball és, al meu parer, independent del judici de qui sigui.
Jo sóc l’únic que pot jutjar el valor del meu treball.

18. ¿Alguna vegada té la sensació de que ningú l’estima?

No és que la tingui, la veritat és que ningú no em vol.
Si, a vegades sento que ningú m’estima.
No, tan sols en alguna ocasió sento que no em comprenen, si bé no és el mateix.
Les persones a las que tothom estima no valen res, només els grans generen odis i enemics.
Mai no em sento així, les persones que m’envolten m’aprecien.

19. Si de manera repetida en reunions de feina o grups d’ estudi les seves idees no són tingudes en compte...

Penso que no paga la pena l’esforç perquè les meves idees no són tan bones com creia i procuro fer atenció a les idees dels altres, deixant doncs d’oferir les meves en endavant.
Ho considero una estadística desfavorable, però segueixo aportant les meves idees si se me’n acut alguna interessant
Deixo el grup, degut a que les meves idees no són tingudes en compte i procuro formar-ne un altre en el que sigui el cap o bé anar sol.

20. ¿On creu que porta la seva forma de ser?

Envers una millora constant.
Al desastre.
A la normalitat.