Què és una fòbia específica?
Una fòbia específica és una por intensa a alguna cosa en concret que, en realitat, no pot produir un mal real. Algunes d’elles es centren en llocs tancats, alçades, ascensors, túnels, conduir per autopistes, aigua, volar, gossos i ferides que sagnen. Aquestes fòbies no són pors extremes, tan sols són pors a alguna cosa en particular. És possible que es pugui esquiar pendent avall d’una muntanya molt alta i, en canvi, ésser incapaç de pujar a la planta cinquena d’un edifici. Si bé els adults amb fòbies se n’adonen de que aquestes pors són irracionals, el sol fet d’afrontar-les o àdhuc de pensar-hi, provoca ja un atac de pànic o una ansietat severa.
“Tinc veritable pànic a volar i crec que ja mai mes no ho faré. El pànic acostumava a començar un mes abans de viatjar. Experimentava un sentiment francament desagradable quan les portes de l’avió es tancaven quedant-me atrapat. El meu cor bategava amb força i començava a suar. Quan l’avió iniciava l’enlairament les sensacions anaven en augment davant la impossibilitat de sortir. Quan penso en volar m’imagino a mi mateix perdent el control, fent coses rares, pujant-me per les parets, si bé, per suposat,  mai no ho faig. No tinc por a que es produeixi un accident o en el moviment que produeixen les turbulències. és tan sols el fet de veure’m atrapat allà dins.
“Sempre que vull canviar de feina, el primer que penso és si em veuré forçat a viatjar en avió. Actualment, només vaig a llocs on pugui arribar en cotxe o en tren. Els meus amics acostumen a dir-me que tampoc podria baixar d’un tren en marxa a alta velocitat i no entenen per què els trens no em molesten. Els responc que la meva és una por irracional”.
El trastorn afecta aproximadament a un total de 6.3 milions d’adults i es presenta generalment dues vegades més en dones que en homes. Les causes no són suficientment conegudes, si bé existeix l’evidència de que en aquestes fòbies poden intervenir factors genètics. Les fòbies específiques acostumen a aparèixer en la infantesa o l’adolescència i tenen tendència a persistir en la maduresa.
Si l’objecte de la por és fàcil d’evitar, no precisa tractament. Algunes vegades, si més no, el trastorn pot interferir en la pròpia vida o en la presa de decisions importants, tot tractant d’evitar la situació fòbica i si aquesta evitació es du a extrems, pot arribar a ésser discapacitant. Les fòbies específiques tenen un tractament senzill amb psicoteràpia adient a cada cas.

 Volver Arriba

Criteri diagnòstic DSM
F40.02 Fòbia específica (300.29)
A. Temor acusat i persistent excessiu o irracional, produït per la presència o anticipació d’un objecte o situació específica (p. ex. Volar, penya-segats, animals, administració d’injección, visió de la sang).
B. L’exposició a l’estímul fòbic provoca quasi invariablement una resposta immediata d’ansietat, que pot prendre la forma d’una crisi d’angoixa situacional o més o menys relacionada amb una situació determinada.
Nota: En els nens l’ansietat pot traduir-se en plors,  rebequeries, inhibició o abraçades.
C. La persona reconeix que aquesta por és excessiva i irracional.
Nota: En els nens pot mancar aquest reconeixement.
D. Les situacions fòbiques s’eviten o se suporten havent de patir una intensa ansietat o malestar.
E. Els comportaments d’evitació, l’anticipació ansiosa, o el malestar provocats per les situacions temudes interfereixen en gran manera amb la rutina normal de la persona, en les relacions laborals (o acadèmiques) o socials, o bé provoquen un malestar clínicament significatiu.
F. En els menors de 18 anys la duració d’aquests símptomes ha d’haver estat de 6 mesos com a mínim.
G. L’ansietat, les crisis d’angoixa o els comportaments d’evitació fòbica associats a objectes o situacions específiques no poden explicar-se millor per la presència d’un altre trastorn mental; per exemple, un trastorn obsessiu-compulsiu (p. ex. Por a la brutícia en un individu amb idees obsessives de contaminació), trastorn per estrès post-traumàtic (p. ex. evitació d’estímuls relacionats amb un esdeveniment altament estressant), trastorn d’ansietat per separació (p. ex. evitació d’anar a l’escola), fòbia social (p. ex., evitació de situacions socials per por a que resultin intimidants), trastorn d’angoixa amb agorafòbia, o agorafòbia sense història de trastorn d’angoixa.
Tipus:
Tipus animal
Tipus ambiental (p. ex., alçades, tempestes, aigua)
Tipus sang -injeccions-ferides
Tipus situacional (p. ex., avions, ascensors, llocs tancats)
Altres tipus (p. ex., evitació fòbica de situacions que puguin provocar ennuegaments, vòmits o posar-se en perill d’adquirir una malaltia; en els nens, evitació de sons intensos o persones disfressades).

Volver Arriba

Criteri diagnòstic CIE
F40.2 Fòbies específiques (aïllades)
Fòbies restringides a situacions molt específiques com poden ser la proximitat d’animals determinats, les alçades, els trons, la foscor, a viatjar en avió, als espais tancats, a haver d’utilitzar urinaris públics, a ingesta de certs aliments, a anar al dentista, a la visió de la sang o de ferides, o a contagiar-se de malalties concretes. Encara que la situació que ho desencadeni sigui molt específica i concreta, la seva presència pot produir pànic com en l’agorafòbia i en la fòbia social. Les fòbies específiques acostumen a presentar-se per primera vegada durant la infància o al començament de l’edat adulta i, en cas de no tractar-se, poden romandre durant dècades. El grau d’incapacitat que produeixin dependrà de la facilitat que tingui el pacient per evitar la situació fòbica. La por a la situació fòbica tendeix a ésser estable, al contrari del que succeeix en. Són exemples d’objectes fòbics el temor a les radiacions, a les infeccions venèries i més recentment, la sida.
Pautes pel diagnòstic
a) Els símptomes, psicològics o vegetatius, són manifestacions primàries de l’ansietat i no secundàries a altres símptomes com, per exemple, idees delirants o obsessives.
b) Aquesta ansietat es limita a la presència d’objectes o situacions fòbiques específiques.
c) Aquestes situacions són evitades, en la mida del que resulta possible.
Inclou:
Zoofòbies.
Claustrofòbia.
Acrofòbia.
Fòbia ala exàmens.
Fòbia simple.

Volver Arriba

*       Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)