Fòbia Social

1 Què és la Fòbia Social?
2 La fòbia Social segons NIMH
3 Criteri diagnòstic DSM
4 Criteri diagnòstic CIE

Què és la Fòbia Social?
La fòbia social és la por a afrontar situacions socials i a la interacció amb els altres. Aquest trastorn, conegut també com ansietat social, es caracteritza pel temor a ésser jutjat i avaluat negativament per altres persones, portant a sentiments de vergonya, humiliació i depressió. Si una persona se sent habitualment ansiosa en situacions socials, però se sent bé quan està sol, llavors es por estar patint una fòbia social.
Alguns dels símptomes físics més habituals poden ser: taquicàrdia, tremolor de mans o cos, malestar abdominal, enrojolament, tensió muscular, sequedat de boca i sudoració. Aquest símptomes acostumen a anar acompanyats d’un gran malestar emocional, on la baixa autoestima i els sentiments de desànim poden ésser permanents. Un problema cabdal d’aquest trastorn és l’evitació de situacions socials, que amb més o menys grau, són fonamentals pel desenvolupament d’una vida plena.
Les evitacions, així com els símptomes, acostumen a començar en la infància o adolescència. Tenen un paper ben negatiu en el desenvolupament escolar, minven la capacitat d’interacció amb els companys d’escola o institut i coarta la vida sentimental de molts joves i adults. L’àmbit laboral també és una font de problemes pel fòbic social, doncs acostumen a ser entorns fortament jerarquitzats amb figures d’autoritat, que no fan més que incomodar encara més a l’afectat.
Cal fer esment sobre la diferència existent entre fòbia social i timidesa. Tan sols en la primera es produeix un gran malestar psicofísic i es tendeix a l’evitació recurrent. La timidesa, en canvi, és un tret de personalitat i pot viures sense cap altra tipus de trastorn degut a que no acostuma a limitar greument la vida quotidiana de les persones. Ambdues comparteixen una carència pel que fa a habilitats socials.
Alguns dels signes d’alerta que cal tenir en compte per a diagnosticar una fòbia social són:
-Temor a conèixer gent nova o gran ansietat al ésser presentat per primera vegada
-Ansietat excessiva en situacions socials quotidianes (amb gent coneguda)
-Por de menjar, beure o escriure en públic
-Utilitzar o compartir llocs públics: lavabos, menjadors, sales d’estudi, etc.

Volver Arriba

NIMH
La fòbia social és una malaltia real que pot tractar-se amb teràpia i medicaments.
Si té fòbia social pot preocupar-li molt la possibilitat d’avergonyir-se davant els altres, essent aquesta tan forta que l’impedeixi fer les seves tasques més quotidianes. Pot ser que tingui dificultat per parlar amb els altres en el treball o en l’escola i la seva temença pot arribar fins i tot a impedir-li anar-hi.
Pot ser també que li preocupi en excés posar-se vermell/a o tremolar en presència d’altres persones.  També pot arribar al convenciment de que els altres l’estan observant, esperant simplement que faci alguna errada; parlar per telèfon, signar un xec en un lloc que hi hagi gent o anar a un lavabo públic pot també produir un gran temor.
Moltes persones es senten una mica nervioses si han de conèixer a algú o abans de pronunciar un discurs, però las persones que pateixen fòbia social es preocupen setmanes abans del succés. Poden arribar a fer qualsevol cosa per evitar o àdhuc cancel·lar dit esdeveniment.
La fòbia social comença generalment en la infantesa o l’adolescència. És molt estrany que comenci després dels 25 anys. Qualsevol persona pot patir fòbia social, si bé és més comú en les dones que en el homes *. A vegades, pot ésser hereditari i sense tractament la fòbia social pot durar molt anys i fins i tot tota la vida.
Testimonis:
"A l’escola sempre tenia por de participar en les activitats de la classe, encara que em sabés l’assignatura.
Quan vaig començar a treballar, detestava tenir reunions amb el meu cap i no podia ni tan sols asseure’m a menjar amb els meus companys de treball. Em sentia nerviós al pensar que m’estaven mirant o jutjant i que irremissiblement faria alguna estupidesa. Si sabia que havia d’assistir a una reunió o junta, començava a suar i el meu cor a bategar amb força. Els símptomes empitjoraven a mida que s’acostava l’esdeveniment i a vegades no podia dormir ni menjar uns dies abans de la junta o trobada".

Volver Arriba

Criteris pel diagnòstic de F40.1 Fòbia social (300.23)
A. Temor acusat i persistent a una o més situacions socials o actuacions en públic en les que es veu exposat a persones no pertanyents a l’ àmbit familiar o a la possible avaluació per part dels altres. L’individu té por a actuar d’una manera (o demostrar símptomes d’ansietat) que siguin humiliants o ridícules.
Nota: En els nens és necessari haver mostrat que les seves capacitats per a relacionar-se socialment amb els familiars són normals i han existit sempre i que l’ansietat social apareix en les reunions amb persones de la seva mateixa edat i no només en qualsevol interrelació amb un adult.
B. L’exposició a les situacions socials temudes provoquen quasi invariablement una resposta immediata d’ansietat, que pot prendre la forma d’una crisi d’angoixa situacional o, més o menys, relacionada amb la situació.
Nota: En els nens l’ansietat pot traduir-se en plors, rebequeries, inhibició o retraïment en situacions socials on els assistents no pertanyin a l’entorn familiar.
C. L’individu reconeix que aquest temor és excessiu i irracional.
Nota: En els nens pot mancar aquest reconeixement.
D. Les situacions socials o actuacions en públic temudes s’eviten o bé s’experimenten amb ansietat o malestar intensos.
E. Els comportaments d’evitació, l’anticipació ansiosa o el malestar que apareix en les situacions socials o actuacions en públic temudes interfereixen acusadament en la rutina normal de l’individu, amb les seves relaciones laborals (o acadèmiques) o socials, o bé produeixen un malestar clínicament significatiu.
F. En les persones menors de 18 anys, la duració del quadre simptomàtic ha de perllongar-se com a mínim 6 mesos.
G. La por o el comportament d’evitació no són deguts als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., drogues, medicaments) o d’una malaltia mèdica i no pot explicar-se millor per la presència d’un altre trastorn mental (p. ex., trastorn d’angoixa amb o sense agorafòbia, trastorn d’ansietat per separació, trastorn dismòrfic corporal, un trastorn generalitzat del desenvolupament o trastorn esquizoide de la personalitat).
H. Si hi ha una malaltia mèdica o un altre trastorn mental, la por esmentada en el Criteri A no es relaciona amb aquest processos (p. ex., la por no es deguda a la quequesa, als tremolors de la malaltia de Parkinson o a la exhibició de conductes alimentaries anormals en la anorèxia nerviosa o en la bulímia nerviosa).
Especificar si:
Generalitzada: si els tremolors fan referència a la majoria de les situacions socials (considerar també el diagnòstic addicional de trastorn de la personalitat per evitació).

Volver Arriba

CRITERIS CIE PEL DIAGNÒSTIC DE FÒBIA SOCIAL.
 
Les fòbies socials acostumen a començar en l’adolescència i giren en torn a la por a ésser jutjat per altres persones en el sí d’un grup comparativament petit (a diferència de les multituds) i poden fins i tot a arribar a evitar situacions socials determinades. Al contrari que la majoria de les fòbies, les fòbies socials es presenten amb igual freqüència en homes i dones. Algunes de les fòbies socials són restringides (per exemple, a menjar en públic, a parlar en públic o a trobades amb el sexe contrari), altres són difuses i abasten quasi totes les situacions socials fora del cercle familiar. El temor a vomitar en públic pot ser important. El contacte visual directe també pot ser particularment molest en determinades cultures.
Les fòbies socials acostumen a acompanyar-se d’una baixa autoestima i de por a les crítiques. Pot manifestar-se com preocupació a posar-se vermell, a tenir tremolor de mans, nàusees o necessitat imperiosa de micció i, a vegades, la persona està convençuda de que el problema primari és alguna d’aquestes manifestacions secundàries de la seva ansietat. Els símptomes poden arribar a una crisi de pànic. La conducta d’evitació acostuma a ésser intensa i en el casos extrems pot arribar a un aïllament social quasi absolut.


Pautes pel diagnòstic


a) Els símptomes psicològics, comportamentals o vegetatius, són manifestacions primàries de l’ansietat i no secundàries a altres símptomes, com, per exemple, idees delirants o obsessives.

b) Aquesta ansietat es limita o predomina en situacions socials concretes i determinades.

c) La situació fòbica s’evita, quan és possible.


Inclou:
Antropofòbia.
Neurosi social.

Volver Arriba

*  Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)