Què és l’ansietat per separació?

El trastorn d’ansietat per separació fa referència bàsicament als nens que senten una por extrema a haver de separar-se de les figures a les que tenen una afecció –pares, avis,cuidadors, etc.- o de la llar, encara que sigui d’una forma molt puntual, com quan els pares planegen sortir per la nit i deixar el nen a cura d’una altra persona. El trastorn d’ansietat per separació pot anar acompanyat de depressió, tristó o por a que un membre de la família marxi o fins i tot mori. Aproximadament un de cada 25 nens experimenta trastorn d’ansietat per separació.

Entre els símptomes més comuns es troba l’excessiva preocupació pels danys potencials envers un mateix (per exemple: contraure alguna malaltia o tenir un accident a l’escola). És possible que el nen eviti totes aquelles activitats que comportin una separació dels seus pares, com assistir a campaments d’estiu. Són també comuns els malsons i els trastorns somàtics com: tremolors, sudoració, dolors de cap i d’estómac, i vòmits.

El tractament cognitiu-conductual de l’ansietat per separació té com a tret principal ensenyar a l’infant a desenvolupar algunes habilitats fonamentals: reconèixer sentiments ansiosos relatius a la separació i a identificar les reaccions físiques que li ocasionen, a reconèixer els seus pensaments davant les situacions de separació i a desenvolupar un pla per tal d’afrontar-los. També s’intrueix al nen sobre com avaluar i valorar l’èxit de les seves estratègies positives d’afrontament, a més d’utilitzar estratègies de comportament com: models, jocs de rol, tècniques de relaxació i pràctiques d’esforç. Se li demana que faci una llista de situacions que li puguin resultar un repte, com poden ésser: assistir a una festa d’aniversari sense els seus pares o romandre a casa amb una mainadera i se’ls hi ensenya a aplicar les seves habilitats gradualment, essent degudament guardonats els seus èxits pels terapeutes i pels seus pares.
Recents investigacions han demostrat que la incorporació dels pares d’una forma més activa en el tractament dels nens amb trastorns d’ansietat pot ser molt útil en la reducció del comportament ansiós del nen, així com el manteniment i millora de l’efectivitat del tractament. Constantment s’ensenyen noves tècniques per tal d’interactuar amb el nen, la qual cosa fa que les pors no es reforcin sense adonar-se’n. També s’intrueix als pares sobre formes de valorar i donar reforç positiu al ja aconseguit.

Tornar cap a dalt

CRITERIS DEL DSM-IV PEL DIAGNÒSTIC DEL TRASTORN D’ANSIETAT PER SEPARACIÓ.

Es tracta d’una ansietat excessiva o no adient a l’edat del nen, relacionada amb la separació de la llar o de figures importants per a ell. Han d’existir com a mínim 3 d’aquestes circumstàncies:

1) Excessiu malestar repetit quan hi ha o anticipa una separació respecte a la llar o figures importants (pares, cuidadors...)

2) Gran preocupació persistent a perdre les persones amb les que li uneix forts vincles o perquè puguin patir qualsevol dany.

3) Gran preocupació persistent en el sentit de que es produeixi un esdeveniment que el separi de les figures amb les que manté  més vincles (p. ex. un segrest).

4) Resistència o negacions repetides a anar al col·legi o qualsevol altre lloc que impliqui separació.

5) Resistència o por persistent o excessiva a estar sense les principals figures vinculades amb la llar o en altres llocs.

6) Resistència o negativa persistent anar-se’n  a dormir sense una persona significativa a la vora.

7) Repetits malsons amb continguts de separació.

8) Queixes repetides de símptomes físics quan la separació es fa efectiva o bé s’anticipa, sempre respecte a les figures significatives.


El trastorn ha de durar al menys un mes i ha d’iniciar-se abans dels 18 anys. Provoca en la persona un malestar significatiu i ocasiona un deteriorament en àrees importants de la vida del nen, com és el col·legi, la feina o les relacions socials.

Tornar cap a dalt

CRITERIS DE LA CIE PEL TRASTORN D’ANSIETAT PER SEPARACIÓN EN LA INFÀNCIA

Com a mínim han de donar-se tres d’aquests símptomes:

1) Preocupació sense justificació per possibles danys que puguin ocórrer a persones significatives o temor a que alguna d’elles mori o els deixi.
2) Preocupació injustificada per un esdeveniment que els separi de persones significatives (p. ex. perdre’s, segrest, assassinat)
3) Desgrat o refús repetit a anar a col·legi, sobretot per por a la separació.
4) Dificultat per a separar-se per la nit manifestat per:
a) Desgrat o refús repetit per anar-se’n al llit sense una persona significativa a la vora.
b) Desvetllar-se amb freqüència per la nit per tal de comprovar o per dormir a prop de persones significatives.
c) Desgrat o refús repetit a dormir fora de la llar.

5) Temor no adient i persistent a estar sense persones significatives dins la llar durant el dia.

6) Repetits malsons sobre el tema de la separació.

7) Símptomes somàtics repetits (nàusees, dolors gàstrics, cefalees o vòmits) en situacions que impliquin separació de persones significatives.

8) Al anticipar, durant o immediatament després de la separació d’una persona significativa, experimenta malestar excessiu i recurrent (ansietat, plor, rebequeries, tristó, apatia o retraïment  social).

Per la CIE-10 el trastorn ha d’aparèixer abans dels 6 anys i durar al menys 1 mes. A més, no ha d’existir un trastorn per ansietat generalitzada en la infància (la ansietat no es limita a les situacions per separació), ni alteracions generalitzades del desenvolupament de la personalitat o del comportament, trastorns psicòtics o trastorns per l’ús de substàncies psicoactives.

Tornar cap a dalt

* Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)