Què és l’ansietat?

 L’ansietat és un procés natural d’activació fisiològica que fa mobilitzar als éssers humans i altres animals davant el perill. A l’esmentada resposta se l’anomena també “lluita-fugida”. El propòsit de l’ansietat és preparar el nostre organisme per tal de protegir-nos lluitant o fugint del perill que ens amenaça. Aquest sistema defensiu, necessari per a la vida, esdevé un problema quan la resposta és desadaptativa. És a dir, si l’estímul no representa cap gravetat o no amenaça la nostra vida o integritat psicofísica ens trobem davant una desadaptació que pot arribar a ser patològica.
S’anomenen trastorns d’ansietat a un grup d’afeccions en tenen en comú una simptomatologia ansiosa física i psicològica. Però cada trastorn d’ansietat té unes característiques, així com una gènesi particular i un tractament adient. Per això, és molt important determinar quin tipus de trastorn d’ansietat es pateix. Els més habituals són: crisis d’ansietat o atacs de pànic, agorafòbia, fòbia social, trastorn obsessiu-compulsiu, ansietat generalitzada, estrès post-traumàtic, fòbies específiques i ansietat per separació.
La simptomatologia de l’ansietat és molt variada i depèn, en gran part, de la biologia i característiques psicosocials de la persona.  Si bé la relació de símptomes és extensa, l’aparició de tan sols un senyal, tant a nivell físic com psíquic, és amb freqüència prou motiu d’un gran malestar.
Alguns símptomes físics habituals, malgrat no siguin comuns a tots els trastorns, són: taquicàrdia, sudoració, marejos, tremolors, vertigen, nàusees i formigueig en les extremitats. Per la part psicològica es podria ressaltar des de la sensació de pèrdua de control, problemes d’atenció i memòria, desrealització, despersonalització, fins a l’aparició de falses creences, idees obsessives i sensació de amenaça de mor, entre d’altres.  Pel que fa a la conducta, el tret més característic és el de l’evitació de situacions que podrien generar ansietat. La hipervigilància, rigidesa corporal, sentit del ridícul i la manca d’habilitats socials, acostumen a ésser símptomes d’alguns trastorns d’ansietat. També alguns trastorns associats a l’ansietat com l’abús de substàncies, problemes sexuals i trastorns alimentaris, són origen d’una altra llista de símptomes.
Si bé l’ansietat acostuma a aparèixer ben aviat–ansietat infantil–, és habitual prendre’n consciència entrada l’adolescència o l’edat madura. És doncs necessari tenir-ho en compte  per intentar minvar els símptomes i resoldre els problemes que generen els trastorns d’ansietat el més aviat possible doncs, de fer-ho així, les possibilitats d’obtenir una milloria significativa augmenten considerablement. És fonamental rebre ajut dels professionals de la salut mental per tal d’eliminar el malestar que s’acostuma a produir en tots els àmbits de la vida de la persona afectada.