Actad

Què és la agorafòbia?
1 L’agorafòbia és la por i evitació a estar en llocs o situacions de les que sigui difícil o “conflictiu” sortir-se’n o en els que no es pugui trobar ajut en cas de tenir un atac de pànic o símptomes similars –sensació d’ofec, taquicàrdia, marejos, despersonalització, irrealitat, pèrdua del control dels esfínters, nàusees–. Com a conseqüència d’aquesta por, la persona acostuma a evitar les situacions temudes, les sofreix amb gran ansietat o malestar i, generalment, té la necessitat urgent d’estar acompanyada.
Sovint aquesta por s’experimenta en mitjans de transport com en el metro, l’avió o el cotxe. Es pot manifestar d’igual manera al allunyar-se de casa, en llocs públics com centres comercials, en la cua d’un mercat, el cinema o en esdeveniments on hi hagi molta gent. En altres ocasions, la por és tan sols l’anticipació de que pugi tornar a produir-se una crisi de pànic en un lloc on prèviament se’n va patir una.

És precisament aquesta angoixa la que fa desenvolupar un comportament d’evitació que va limitant la mobilitat en la vida quotidiana. En altres casos, aquesta limitació no es tan evident degut a que l’agorafòbic aconsegueix moure’s amb un gran malestar, o bé havent organitzat al seu voltant tot un dispositiu d’acompanyants que li donin ajut per a superar la seva incapacitat per a desplaçar-se.

La majoria de les persones amb aquest trastorn no tenen consciència clara de que molts dels símptomes que pateixen, tant d’ordre físic com psíquic, tenen un nexe comú que és la por irracional i la sensació de desprotecció.

Durant la crisi poden també aparèixer nàusees, suor intensa, sensacions estranyes en el cap, formigueig en mans i peus, molèsties estomacals i també una desagradable sensació d’inestabilitat que acostuma a interpretar-se com crisis vertiginoses.
Aquests i altres símptomes s’acostumen interpretar per a la majoria de les víctimes del pànic com un trastorn físic i sol·liciten un examen mèdic després d’aquesta primera experiència o d’altres subsegüents.
En general, aquests exàmens no revelen cap problema físic que doni una explicació a la dramàtica situació viscuda. Davant d’aquesta notícia, molts pacients segueixen amb la convicció de que pateixen alguna malaltia física que no ha estat degudament explorada o bé que se’ls està amagant una malaltia fatal.

Això acostuma a desencadenar una varietat de consultes interminables i d’un creixent aïllament de l’agorafòbic pel que fa al seu entorn, doncs no troba cap sortida al trastorn ni comprensió al seu patiment.

De tota manera, s’ha de tenir clar que l’agorafòbia té tractament amb un alt percentatge d’èxit. La millor manera de fer fora les limitacions –evitacions i ansietat– que produeix aquest trastorn és fent-li front amb l’ajut d’un professional especialitzat.

2 Criteris DSM IV pel diagnòstic de l’agorafòbia
A continuació es presenten els criteris diagnòstics basats en el DSM IV de l’Associació Americana de Psiquiatria. Encara que aquest és el més utilitzat, s’utilitzen també altres criteris d’avaluació eficaços, necessaris per a escollir el tractament adient. Recordi que és el professional de la salut mental qui està capacitat per a realitzar un diagnòstic.
Nota: No es registra l’agorafòbia en un codi aïllat. Codificar el diagnòstic del trastorn específic en que apareix l’agorafòbia (p. ex, F40.01 Trastorn d’angoixa amb agorafòbia [300.21] o F40.00 Agorafòbia sense història de trastorn d’angoixa [300.22]).
A.- Aparició d’ansietat al trobar-se en llocs o situacions on escapolir-se por resultar difícil o “complicat” o on, en el cas de produir-se una crisi d’angoixa de sobte o més o menys relacionada amb una situació, o bé símptomes similars a l’angoixa, pot no disposar-se d’ajut. Les pors agorafòbiques acostumen a estar relacionades amb un conjunt de situacions característiques, entre les que podem trobar estar sol fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua; passar per un pont o viatjar en autobús, tren o automòbil.
Nota: Considerar el diagnòstic de fòbia específica si el comportament d’evitació es limita a unes o poques situacions específiques, o de fòbia social si tan sols es relaciona amb esdeveniments de caràcter social.
B. Aquestes situacions s’eviten (p. ex., es limita el nombre de viatges), es resisteixen, malgrat sentir un malestar o angoixa significatius, per por a que aparegui una crisi d’angoixa o símptomes similars a l’angoixa, o es fa necessari la presència d’un conegut per a suportar-ho.
C. Aquesta angoixa o comportament d’evitació no pot explicar-se millor per la presència d’un altre trastorn mental com fòbia social (p. ex., evitació limitada a situacions socials per por a posar-se vermell), fòbia específica (p. ex., evitació limitada a situacions aïllades com als ascensors), trastorn obsessiu-compulsiu (p. ex., evitació de tot el que pugui embrutar a un individu amb idees obsessives de contaminació), trastorn per estrès post-traumàtic (p. ex., evitació d’estímuls relacionats amb una situació altament estressant o traumàtica) o trastorn d’ansietat per separació (p. ex., evitació d’abandonar la llar o la família).

Criteris pel diagnòstic de F41.0 Trastorn d’angoixa sense agorafòbia (300.01)
A. S’acompleixen 1 i 2:
1. crisis d’angoixa sobtades recidivants
2. al menys una de las crisis s’ha seguit durant 1 mes (o més) d’un (o més) dels següents símptomes:
(a) inquietud persistent davant la possibilitat de tenir més crisis
(b) preocupació per les implicacions de la crisi o les seves conseqüències (per ex. perdre el control, patir un infart de miocardi, “tornar-se boig”)
(c) canvi significatiu del comportament relacionat amb les crisis.
B. Absència d’agorafòbia.
C. Les crisis d’angoixa no es deuen als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., drogues, medicaments) o una malaltia mèdica (p. ex., hipertiroïdisme).
D. Les crisis d’angoixa no poden explicar-se millor per la presència d’un altre trastorn mental, com per exemple fòbia social (p. ex., apareixen al exposar-se a situacions socials temudes) fòbia específica (p. ex., al exposar-se a situacions fòbiques específiques), trastorn obsessiu-compulsiu (p. ex., al exposar-se a la brutícia quan l’obsessió rau sobre el tema de la contaminació), trastorn d’estrès post-traumàtic (p. ex., en resposta a estímuls associats a situacions altament estressants, o trastorn d’ansietat per separació (p. ex., al ser llunys de casa o dels éssers estimats).

Criteris pel diagnòstic de F40.01 Trastorn d’angoixa amb agorafòbia (300.21)
A. S’acompleixen 1 i 2:
1. crisis d’angoixa sobtades recidivants
2. al menys una de las crisis s’ha seguit durant 1 mes (o més) d’un (o més) dels següents símptomes:
(a) inquietud persistent davant la possibilitat de tenir més crisis
(b) preocupació per les implicacions de la crisi o les seves conseqüències (per ex. perdre el control, patir un infart de miocardi, “tornar-se boig”)
(c) canvi significatiu del comportament relacionat amb les crisis.
B. Presència d’agorafòbia.
C. Les crisis d’angoixa no es deuen als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., drogues, medicaments) o una malaltia mèdica (p. ex., hipertiroïdisme).
D. Les crisis d’angoixa no poden explicar-se millor per la presència d’un altre trastorn mental, com per exemple fòbia social (p. ex., apareixen al exposar-se a situacions socials temudes) fòbia específica (p. ex., al exposar-se a situacions fòbiques específiques), trastorn obsessiu-compulsiu (p. ex., al exposar-se a la brutícia quan l’obsessió rau sobre el tema de la contaminació), trastorn d’estrès post-traumàtic (p. ex., en resposta a estímuls associats a situacions altament estressants, o trastorn d’ansietat per separació (p. ex., al ser llunys de casa o dels éssers estimats).

Criteris pel diagnòstic de F40.00 Agorafòbia sense història de trastorn d’angoixa (300.22)
A. Aparició d’agorafòbia en relació amb la por de desenvolupar símptomes similars a l’angoixa (p. ex., marejos o diarrea).
B. No s’han acomplert mai els criteris diagnòstics del trastorn d’angoixa.
C. El trastorn no es deu pas als efectes fisiològics directes d’una substància (drogues, medicaments) o d’una malaltia mèdica.
D. Si l’individu presenta una malaltia mèdica, la por que s’esmenta en el Criteri A és clarament excessiva en comparació amb el habitualment associat a la malaltia mèdica.

3 Criteri diagnòstic CIE
F40.0 Agorafòbia
El terme "agorafòbia" s’utilitza aquí en un sentit més extens que el original i que l’emprat en alguns països. S’inclouen no tal sols les pors envers a llocs oberts, sinó també altres relacionats amb ells, com por de les multituds i la dificultat per poder-se’n sortir immediatament cap a un lloc segur (generalment la llar). El terme abasta un conjunt de fòbies relacionades entre si, a vegades mig amagades, entre elles: sortir de casa, entrar a tendes o magatzems, les multituds, llocs públics i viatjar sols en tren, autobús o avió. Si bé la gravetat de l’ansietat i la intensitat de la conducta d’evitació són variables, aquest és el més incapacitant dels trastorns fòbics i alguns individus arriben a restar tancats dins les seves llars. A molts malalts els hi ocasiona veritable paor tan sols el pensar que es poden desmaiar o de quedar-se sols, sense ajut, en públic. La vivència de la manca de sortida immediata és un dels trets claus de moltes de les situacions que indueixen l’agorafòbia. La major part dels afectats són dones i el trastorn acostuma a començar generalment al principi de la vida adulta. Són sovint presents símptomes depressius i obsessius i fòbies socials, si bé no predominen en el quadre clínic. En absència d’un tractament efectiu, l’agorafòbia acostuma a fer-se crònica i la seva intensitat pot fluctuar.
Pautes pel diagnòstic

Els símptomes, psicològics o vegetatius, són manifestacions primàries d’ansietat i no secundàries a altres símptomes, com per exemple idees delirants o obsessives.
Aquesta ansietat es limita o predomina en al menys dues de les següents situacions: multituds, llocs públics, viatjar lluny de casa o viatjar sol.
L’evitació de la situació fòbica és, o ha estat, una característica destacada.

La presència o absència de trastorn de pànic (F41.0) en la situació que indueix l’agorafòbia pot ésser recollida en la majoria dels casos mitjançant un cinquè caràcter:
F40.00 sense trastorn de pànic
F40.01 amb trastorn de pànic
Inclou: Trastorn de pànic amb agorafòbia.

* Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)